Quan ensenyem dins del llinatge Sivananda, no estem sols, hi ha tot un riu de saviesa fluint a través nostre. Com si, d’alguna manera subtil, tots els mestres fossin darrere nostre, Swami Sivananda, swami Vishnudevananda, swami Sivadasananda, Swami Kaylasananda, … tots ells sostenen la nostra veu, la nostra presència, la nostra intenció.

I ensenyar des d’un llinatge no vol dir repetir de manera cega. Vol dir honrar l’origen, cuidar el fil i oferir-lo amb autenticitat a qui ve després.

“La tradició és el corrent vivent de la veritat, transmès de mestre a deixeble, sense interrupció.”
— Swami Sivananda

Un swami és una persona que ha fet renúncia de la vida mundana per lliurar-se completament a la recerca espiritual i al servei dels altres. A través d’un vot formal dins d’una tradició, el swami es compromet a viure amb senzillesa, disciplina i desapego, mantenint sempre el focus en el jo interior i en la realització espiritual.

Tenir un swami a prop és una gran sort. No pas perquè sigui superior, sinó perquè ens recorda que és possible viure amb més pau, amb més claredat, amb més amor. Ens inspira, ens sacseja, ens guia. La seva vida esdevé un exemple viu del que llegim als llibres, del que sentim en la pràctica.

Un swami no ens imposa res. Simplement hi és. Amb humilitat, amb constància, amb compromís. I en la seva presència, moltes coses es transformen.

Al ioga Sivananda, els professors portem una samarreta groga i pantalons blancs. És l’uniforme que rebem quan fem el TTC (Teacher Training Course). I tot i que sembla senzill, porta implícits molts significats profunds.

1. Som iguals
Vestir tots iguals ens ajuda a anar més enllà de les aparences. No hi ha marques, ni estils, ni diferències visibles. Això facilita una connexió més neta i honesta entre nosaltres. Ens recorda que tots formem part d’un mateix camí, d’una mateixa família espiritual.

2. Desprendre’s de la pròpia imatge
Quan vaig fer el TTC, em costava reconèixer-me dins l’uniforme. No em sentia jo. Ens associem molt a la nostra manera de vestir, al rol, a la imatge que projectem. Vestir d’una altra manera t’ajuda a veure’t des d’un lloc nou, a desapegar-te del “personatge”.

3. El groc: color de l’aprenentatge
El groc és el color del coneixement i de la llum interior. I per molt que ens posem la samarreta groga de “professor”, continuem aprenent. Sempre. A cada classe, a cada respiració, a cada error. Ser professor és ser alumne etern. No som millors ni superiors als alumnes. Som companys de viatge.

Llegir els textos sagrats no és un exercici intel.lectual. És una pràctica que ens connecta amb una saviesa profunda, intuitiva, que va més enllà de la ment racional.

De vegades, només cal una frase. La llegeixes… tanques el llibre… i aquella frase segueix treballant dins teu. Com una llavor que germina en silenci. Pots tornar a llegir el mateix passatge una vegada i una altra, i cada cop hi descobreixes un significat nou.  No és que el text canvïi, ets tu qui canvia. I el text t’acompanya.

Textos com la Bhagavad Gita o qualsevol dels més de 300 Llibres escrits per Swami Sivananda, ens parlen des d’un lloc profund. A través de la lectura pausada i atenta, integrem aquesta saviesa. La fem nostra. La ment s’obre, el cor abraça.